Caminaires de les Faldes del Montseny: 2024

dimarts, 3 de desembre del 2024

El Perxistor, Sant Andreu de Ramió, Estany de les Llobateres

Data de la sortida: 27 de novembre 2024.

Participants: 38 Caminaires.

Sortida preparada per: Gil Méndez i Bernardo Rodríguez.

Ruta semicircular molt fàcil i amb bons camins.

No està senyalitzada, però és fàcil de orientar-se per senyalitzacions d'altres rutes que es creuen.

Distància: 12 km.

Desnivell: 250 m.

Dificultat 2/5 Baixa.

Ens hem desplaçat fins al polígon Gaserans de Sant Feliu de Boixalleu.

S'accedeix per la C-35, km 66,7, a l'alçada d'una benzinera Cepsa.

A l'extrem sud del polígon es localitza un monument molt poc conegut en record del comte Ramon Berenguer II.

La Història explica que en aquest indret, el 5 de desembre de l'any 1082, fou assassinat el comte Ramon Berenguer II, el Cap d'Estopes. Una història digna d'un capítol de "Crims".

Clicar per conèixer la història.

Amb més rigor històric, trobem un cartell informatiu i els més interessats, podeu consultar el llibre

"Els grans comptes de Barcelona"

Autor: Santiago Sobrequés.

Retrocedim en direcció nord i sortim del polígon creuant l'autopista.

Accedim a una pista ampla i planera.

Trobarem indicadors i seguim en direcció a Sant Andreu de Ramió.

Hem caminat uns 3 km i arribem a Sant Andreu de Ramió, lloc de culte i trobada dels habitants de les nombroses masies d'aquest vessant del Montnegre.

Informació sobre Sant Andreu de Ramió. Clicar.

L'antiga casa rectoral s'ha convertit en una casa de colònies.

Aprofiten l'espai planer i assolellat dels voltants de la casa de colònies per esmorzar.

La colla del 38 Caminaires que visitem Sant Andreu de Ramió.

Tornem al camí per on hem vingut i retrocedim fins al trencall de ca l'Oller.

Ca l'Oller és una explotació ramadera. No són gaire partidaris de permetre el pas d'excursionistes, però hem arribat a un acord amistós. Cal insistir en el merescut respecte de les activitats de les masies, però defensant també el dret de pas.

Passat ca l'Oller, ens endinsem al bosc i farem uns 2 km de pujada bastant intensa per superar uns 200 m de desnivell.

Arribant al turó de cal Roig, el bosc s'aclareix i caminem entre alzines sureres.

Gaudim de molt bones vistes de la vall del riu Tordera.

La baixada és molt pronunciada. Aquest vessant està ocupat per plantacions d'eucaliptus.

Arribem a la pista paral·lela a l'autopista i ens dirigim en direcció sud.

Travessem l'autopista i a continuació caminarem entre l'autopista i el riu Tordera. Ha hi trobem indicadors de la "Zona humida de les Llobateres".

Fem un curt tram entre canyissars i plantacions de plàtans que ens amaguen la proximitat de l'autopista.

I sobtadament, en un gir de 90º del camí, se'ns apareix l'Estany de les Llobateres.

El sender segueix la riba de l'estany protegit per vegetació que facilita la tranquil·litat de l'hàbitat. S'arriba a un punt d'observació.

Vistes de l'Estany de les Llobateres des del punt d'observació.

Trobem diversos panells informatius i és sorprenent descobrir que aquest estany es va formar artificialment per inundació d'una antiga gravera.

Més informació, clicar.

Seguim la pista en direcció nord i arribarem novament al punt de sortida.

Acaben una caminada fàcil, molt agradable i amb descobriments molt interessants.

diumenge, 27 d’octubre del 2024

Camino de Santiago 2024: Santiago de Compostela-Muxia-Faro de Fisterra

Data de la sortida: Del 25 de setembre al 3 d'octubre 2024.

Participants: 57 Caminaires.

Sortida preparada per: Manel Carbó, Manolo Montoya, Ovidio Santos i Gil Méndez.

Hem organitzat el nostre Camino aprofitant les experiències prèvies: Hem caminat 3 etapes, hem fet un dia de descans i hem fet fet les altres 3 etapes. Hem establert la nostra base al hotel Parc de Noia, des d'on cada dia hem sortit per començar l'etapa i hi hem tornat en acabar-la.

Situat a ran de la Ria de Muros-Noia, hem rebut els serveis d'estança, esmorzar i sopar. Els serveis oferts han estat força satisfactoris, especialment per l'atenció del personal de l'hotel.

Hem disposat d'autocares DOSIL per als desplaçaments i també en parades intermitges de cada etapa per poder adaptar la distància de l'etapa a les condicions físiques dels participants.

Les etapes del tram conegut com a "Epílogo del Camino" les hem distribuït en 6 etapes més curtes, seguint sempre el recorregut oficial.

L'itinerari està perfectament senyalitzat amb fites de pedra i amb fletxes. No hi ha cap perill de pèrdua.

Sortida des de la Praza do Obradoiro.

Santiago ens ha rebut amb un bon xàfec.

Comencem l'aventura de recórrer 120 km en 6 dies, amb la il·lusió d'arribar a Fisterra, cadascú al seu ritme i gaudint del Camino.

Sortim de Santiago baixant per la Rúa das Hortas, en direcció a la Carballeira de San Lourenzo, però degut a la tempesta del dia anterior età tancat i desvien el recorregut.

Tavessem el rio Sarela i ja ens endinsem en un curt tram de zona boscosa.

Des del llogarret de Sarela de Baixo gaudim de les darreres vistes de Santiago.

Durant l'etapa anirem alternant trams boscosos de gran bellesa.

Passant també per llogarrets de població disseminada, amb la presència constant del típics hórreos.

La dificultat més destacable de l'etapa és la pujada al Alto de Mar de Ovellas.

A la baixada es passa per Transmonte on es té la possibilitat refer forces.

Novament fem un tram d'asfalt però sota castanyers centenaris que ja estan deixant caure els seus fruits.

Aviat arribem al Ponte Maceira, el vell pont medieval pel que travessarem el riu Tambre.

El pont que segons narra el "Codex Calixtinus" es va enfonsar quan ja havien passat els deixebles de Santiago amb les seves restes per evitar que els soldats romans els capturessin.

El Tambre baixa cabalós. Al seu marge es conserva un antic molí i el pazo Balandrón.

Deixem enrrere el Ponte Maceira; el camí segueix un bon tram per la riba del Tambre.

Novament per espais de conreus i amb bon camí

Arribem a les portes de Negreira on hi ha una oficina d'atenció al pelegrins.

Encara haurem de fer l'últim esforç de fer un tram per l'asfalt i de pujada.

Arribada a Negreira, població d'uns 7.000 habitants on trobem tots els serveis.

Destaca el Pazo de Cotón, un antic palau gòtic del segle XIV que va ser totalment reformat el s. XVIII. És propietat privada i només podem visitar els exteriors.

També trobem un bell i colpidor monument al·legòric a l'emigració.

Sortim des de davant de l'església de Sant Mauro, connectada amb el palau del pazo Cotón.

Creuem el riu Tambre fent un curt tram pel voral de la carretera.

Una lleugera ascenció ens porta al afores de Negreira vorejant el cementiri.

De seguida el camí s'endinsa pel bosc de castanyers.

Arribem a Zas novament pel voral de la carretera.

Novament ens endinsem al bosc. Entrem en un tram que transcorre per un antic Camiño Real.

La part central d'aquesta etapa discorre en bona part per boscos verges de gran bellesa.

Arribem a A Pena, o trobem un alberg i cafeteria, però que estan tancats.

El camí voreja un cims amb presència de generadors eòlics.

Tornem a fer un tram pel voral de la carretera. És ample i ben senyalitzat. Les guies indiquen un desviament que segueix la riba d'un riu. Nosaltres hem seguit la senyalització oficial.

Seguint el voral de la carretera arribarem a Vilaserío, on disposarem d'un alberg molt acollidor i un autoservei de begudes i snacks a ran de carretera.

Passat O Cornado entrem en una pista agrícola que seguirem gairebé fins al final de l'etapa.

Seguim uns traçats rectilinis amb lleugeres ondulacions.

Abans d'arribar a As Maroñas creuem pel Ponte Vello.

Ja arribant a Santa Mariña trobem una propietat amb dos hórreos molt ben conservats.

De mica en mica anem arribant tots els components del grup, reunint-nos al voltant del Cruceiro.

Visitem l'església de Santa Mariña i el cementiri que l'envolta.

Acabem l'etapa 1 km més enllà, a ran de la AC-400 on tenim un bar restaurant que ens ofereix la possibilitat de begudes fresques i bons entrepans.

Comencem la 3ª Etapa des de Santa Mariña!

Deixem la carretera principal i entrem per zona de conreus. Estem en l'època de la collita del blat de moro.

Aviat ens trobem amb l'ascenció al Monte Aro.

Al mirador sobre l'embassament da Fervenza fem una aturada per gaudir de l'entorn.

El matí està clar i ens permet tenir molt bones vistes

El camí continua ascendent en direcció al Vilar do Castro on s'hi troben unes restes arqueològiques que no visitem.

Comencem el descens cap a l'altre vessant en direcció a Lago.

A la plana trobem diverses explotacions agrícoles i ramaderes en plena activitat.

I també els que fan collita d'autoconsum i aprofitament.

Arribem al Ponte Olveira per on creuem el riu Xallas.

Al pont se'ns informa que arribem al "Terrirorio Wakner". El monstre té aspecte ferotge, però res no ens aturarà en el nostre camí.

Fem un tram per carretera per arribar a Olveiroa.

Com que és un "final d'etapa oficial" trobarem servei d'alberg- bar-restaurant. Som a mitja etapa.

En sortir d'Olveiroa tornem a entrar en un tram boscós.

El camí torna a enfilar-se cap al parc eòlic del Alto do Sino.

Carenagem seguint el curs del riu Xallas.

Passem pel llogarret de O Logoso.

Arribem al punt d'informació de O Hospital. Més endavant creuarem la carretera principal on trobarem la bifurcació Fisterra-Muxia.

Nosaltres seguin en direcció a Dumbria per dins d'una plantació d'eucaliptus.

Anem fent cap a Dumbria on ens rep una bonica plaça amb el seu cruzeiro i l'església de Santa Eulàlia.

I, és clar, el seu hórreo!!!

Avui la pluja ens posarà a prova. Sortim de Dumbria per arribar a una fita important del nostre recorregut: Muxia.

Durant la primera part de l'etapa les condicions meteorològiques no ens han permès deixar constància fotogràfica.

El recorregut és molt boscós però predominant l'asfalt i el ciment.

A partir de Quintans la pluja forta es transforma en "orballo" i ens permet obrir l'horitzó.

Al pas per San Martiño de Ozón admirem el magnífic hórreo de 27 m de llargada amb 22 parells de peus.

Passem per Vilar de Sobremonte.

Passada la població fem un dels trams més bonics de l'etapa per una pista forestal entre eucaliptus i roures.

I per fi veiem el mar. Som arribant a Merexo.

Fins i tot la pluja ens permet guardar el record de l'arribada a l'Atlàntic.

En direcció a Muiños fem un tram llarg de carretera, amb vorera i poca circulació. Els flaires dels pins, eucaliptus mullats per la pluja ens fan més agradable el camí.

Travessem el llogarret de Muiños.

Tornem a una pista forestal empedrada i força relliscosa amb la pluja.

Arribem a l'església-monestir de San Xiao de Moraime.

Tenim la sort que trobem oberta l'oficina d'informació, i la persona encarregada ens ofereix una visita guiada (4 €/persona).

És una edificació del segle XII de pur estil romànic molt sobri amb planta basilical de tres naus.

Més informació, clicar.

Un dels aspectes més sorprenents a l'interior de l'església són 8 llenços de pintures murals descobertes l'any 1970, sota una capa de cal, durant els treballs de restauració.

Seguim en direcció a Muxia. Les hortènsies alegren el nostre camí.

L'últim tram descendent el fem per un camí empedrat.

Que desemboca a la platja de Espiñeirido. Tenim davant nostre tota la badia de Muxia.

L'alegria d'arribar al final de l'etapa, i la pluja ens dóna una treva.

Però el final d'etapa l'allarguem fins a l'església de A Virxe da Barca.

Visitem l'església sota la protecció de la verge que protegeix dels naufragis, i que va arribar en aquest indret dins d'una barca de pedra per encoratjar als deixebles de Santiago a continuar la tasca evangelitzadora.

El mar ens mostra el seu poder i torna a aparèixer l'orballo.

Intentem identificar As Pedras Santas, però més val protegir-se del mal temps si no volem prendre mal.

Donem per acabada l'etapa.

La Muxiana. Credencial que ens acredita que hem arribat a Muxia lliurada per la Oficina de Turismo de Muxia.

Hem decidit allargar l'etapa que inicialment volíem acabar a Lires amb l'objectiu d'escurçar la darrera etapa i disposar de més temps a Fisterra.

Tornem a l'església de A Virxe da Barca per començar la 5na. etapa. Novament comencem l'etapa sota la pluja.

Comencem l'aventura seguint la línia de la costa.

La senyalització del tram Muxia-Fisterra és bidireccional: Tant en direcció a Muxia, com en direcció a Fisterra.

Aviat passem, per la petita població de Xurantes.

Comencem la pujada cap al Facho de Lourido.

L'arribada al cim dissortadament no ens permet tenir cap visibilitat.

Retornem a un tram d'asfalt en direcció a Morquintián i Guisamonde.

Tornem a zona boscosa amb suaus ondulacions.

Viure el Camino sota la pluja també té el seu encant, especialment envoltats per la bellesa del bosc.

Arribant a Lires.

Lires és una població petita, molt enfocada al turisme i al Camino. Disposa d'alberg i restauració molt diversa.

A la part baixa del poble trobem un estuari on desemboca el riu Castro.

La variant de la costa segueix una petita carretera.

La marea baixa, malgrat el dia emboirat, ens permet descobrir grans sorrals.

Seguint el camí de la costa arribem a la Praia do Rostro on tenim prevista la parada del bus per recollir-nos.

La nostra darrera etapa també la farem sota la pluja. Les temudes previsions

s'estan complint.

Les inclemències meteorològiques ens fan abandonar la idea de fer la ruta costanera que és una mica més llarga.

En aquesta zona la població està molt disseminada i les pistes-carreteres molt descuidades.

Algun tram el fem per zones arbrades.

Però predominen les zones agrícoles amb pocs nuclis de població.

El més destacat, ja a les portes de Fisterra, la igrexa de San Martiño de Duio, hereva de l'antiga ciutat romana de Dugium, segons la llegenda engolida pel mar.