Participants: 26 Caminaires.
Dates de l'activitat: del 13 al 23 d'ocubre 2015.
Viatge realitzat amb el "Tren hotel Galicia".
Sortida de Barcelona-Sants: 13 d'octubre a les 20.20 h.
Arribada a Lugo: 14 d'octubre a les 9.30 h.
Tornada de Lugo: 21 d'octubre a les 19.24.
Arribada a Barcelona-Sants: 22 d'octubre a les 9.20 h
1.200 km de recorregut durant més de 13 hores en la foscor de la nit. Un viatge difícil però que vam soportar el millor que vam poder.
Tot un vagó de Caminaires (20 seients) més 5 que ocupàvem seients d'un altre vagó.
Vam anar passant en temps amb visites al bar-restaurant i amb els jocs de taula.
Fins que el cansament i la son ens van obligar a estirar les butaques per intentar dormir...
A l'arribada a Lugo ja ens esperava l'autocar per traslladar-nos cap a l'hotel.
Lugo ens va rebre amb boira. Gairebé tots els matins ens vam despertar amb la boira matinal. Afortunadament amb l'escalfor del sol la boira anava desapareixent i, globalment, vam gaudir d'un temps molt més bo del que esperàvem.
L'allotjament al Gran Hotel Lugo ha estat força satisfactori tant pel tracte que hem rebut per part del seu personal, com per la qualitat de l'establiment.
Vam contractar pensió completa el dia d'arribada i el dia de sortida i mitja pensió els dies intermedis.
Les habitacions eren espaioses i confortables.
Lugo, una de les 4 capitals de Galícia és una ciutat amb 100.000 habitants aproximadament.
El que més la caracteritza és que el seu nucli antic està rodejat per una muralla que té els orígens en l'època de l'Imperi Romà. (Segle I dC).
És una fortificació que anat superant el pas del temps i que impressiona, tot i que les torres de defensa es van anar perdent per l'abandonament en temps passats.
Per la seva part superior es pot fer la volta completa a tota la muralla, més de 2 km de recorregut.
I nosaltres els vam fer, gaudint de bon sol i agradable temperatura, com donant-nos la benvinguda.
Gaudint d'unes molt bones vistes de la ciutat.
Vam fer la passejada molt ben documentats, perquè prèviament havíem fet una visita al "Centro de Interpretación de la Muralla" on ens van informar sobre la seva història.
El centre històric està molt ben cuidat, i vam poder conèixer la seva "Plaza Mayor", on es troba l'Ajuntament i al seu voltant tot l'entramat de carrers d'origen medieval.
Vam poder visitar la Catedral de Santa Maria. De construcció romànica i gòtica (segles XII-XIV), però amb decoració barroca dels segles XVII-XVIII. D'aquesta última època destaca la capella de Nosa Señora dos Ollos Grandes".
També vam poder visitar el claustre del l'antic convent de San Francisco, actualment convertit en "Museo Provincial".
I gaudir de l'encant d'aquesta petita ciutat amb les seves peculiaritats, com per exemple, aquesta casa amb tots els balcons oberts amb el nom de guerra: "Fujan as Meigas".
La meiga principal ja estava preparant el seu "Halloween".
O per fer alguna sorpresa: un detall molt valorat en agraïment per la dedicació en l'organització del viatge.
Si voleu veure més fotos del nostre viatge i estada a Lugo, cliqueu aquí.
Sortida de Lugo amb les primeres llums del dia. Vam notar molt la diferència horària entre Galícia i Catalunya.
Abans de les 9 del matí, amb l'emoció de començar la 1ª etapa, al costat de la indicació del Camino de Santiago a Sarria, preparats per començar el nostre repte, la nostra aventura, el nostre somni ...
Primera fita dins de la població: som a 111,5 km de distància de Santiago. Al llarg de tot el recorregut, cada 500 m. anirem trobant la fita que ens indicarà com ens anem apropant al nostre objectiu final.
Al monestir-alberg de La Magdalena segellem la primera etapa. Anar completant la "credencial" segellant al nostre pas pel Camino serà una de les nostres activitats diàries.
També vam visitar el claustre i la capella del monestir.
Sortint de Sarria, creuem el pont de A Áspera per sobre del riu Celeiro.
El camí és planer, vorejant el riu, encara envoltats per la boira.
Comencem a endinsar-nos al bosc i el camí va agafant desnivell. A partir de km. 5 tenim un tram de fort pendent.
Ens sorprèn la gran quantitat de castanyes que trobem pel camí.
Pensant que s'acosta la Castanyada!
Hem guanyat alçada, el sol va escalfant l'ambient i anem trobant-nos amb el cel blau. Les boires queden enclotades a les valls.
I nosaltres anem continuant fent camí entre camps, pastures i boscos.
Primera trobada amb el bus. La Katy ha portat el control de pas de tots els Caminaires. Sense cap novetat!
La part intermitja de l'etapa és la més planera i la que més disfrutem, fins i tot acompanyats de belles vacas galegas.
A mitja etapa trobem la fita dels 100 km.
A Ferreiros visitem l'església de Santa Maria, amb una magnífica portalada romànica del s. XII.
També ens sorprèn per la seva bellesa el cementiri que l'envolta.
A Ferreiros, antigament es canviaven les ferradures als cavalls que estaven fent el Camino.
Nosaltres no ens aturem per canviar ferradures, sinó per agafar energia per continuar l'etapa.
L'entrepà de truita que li han fet al Rué no està gens malament, per anar tirant...
Continuem avançant pel camí, també amb sectors que compartim amb l'asfalt. Afortunadament, el trànsit és poc intens.
Durant el recorregut anem trobant memorials en record de Pelegrins que ens han deixat. Sorprèn la diversitat de manifestacions de solidaritat que provoquen.
Una altra mostra de solidaritat amb els pelegrins: pomes, figues, tomàquets... i un aixopluc, que en dies de pluja deu d'agrair-se molt.
Hem anat avançant i ja tenim Portomarín a la vista. Ens falten fer 3 km de baixada.
L'alegria de trobar-nos al final de la 1ª etapa: travessar el riu Miño per entrar a Portomarín.
Al final del pont ens espera un últim i fort esforç: Pujar les escales per accedir a la població.
Magnífiques vistes des de dalt de l'escalinata: el riu Miño baixant des de l'embassament de Belesar.
L'actual població de Portomarín va ser construïda la dècada de 1960 quan l'antiga va ser inundada per les aigües de l'embassament.
La seva església, consagrada en honor de San Nicolás va ser traslladada i reconstruïda pedra a pedra.
Aquest temple fortalesa va ser construït el segle XIII y va pertànyer a l'Ordre de San Juan de Jerusalen o Orden de los Caballeros Hospitalarios, que protegien el pelegrins a Terra Santa.
Més fotos de l'etapa Sarria-Portomarín. Cliqueu!
Sortida de Lugo travessant el nou pont sobre el riu Miño.
Punt de partida de la 2ª etapa: església de San Nicolás de Portomarín.
El Camino continua travessant la població.
L'antic pont de vianants que travessa el riu Rego das Torres està tancat per raons de seguretat i de manteniment. Cal fer la volta pel pont de la carretera.
Però aviat ens endinsem per camins forestals. Comencem amb una suau, però continuada pujada d'uns 2 km pel monte de San Antonio.
La boira ens envolta, però el bosc és magnífic i l'alegria de fer el Camino junts ens acompanya.
A continuació fem un tram per camí paral·lel a la carretera.
També trobem una fita on algú ha deixat un record del nostre pas...
Com el dia anterior, quan agafem alçada les boires comencen a esvair-se atrapades al fons de la vall.
Abans d'arribar a Castromaior, el camí transcorre per un indret amb plantacions d'arbres que conviuen amb espècies autònomes.
Abans d'arribar a Castromaior, trobem aquesta petita església romànica. Ens quedem amb les ganes d'accedir al seu interior per admirar el retaule barroc del seu altar (placa informativa).
Però el més destacat de Castromaior és el Castro celta que s'ha excavat dalt d'un turó.
La planta de les seves construccions i l'estructura del poblat de l'etapa preromana ens recorda altres excavacions iberes que hem visitat a Catalunya.
Passat Castromaior tenim un llarg tram d'asfalt que es fa feixuc de fer. Fixeu-vos en el voral de l'esquerra... evidències d'un incendi bastant recent.
Les selfies tenen efecte mirall: l'incendi és a la dreta, però no ha traspassat la carretera.
Arribant a Ligonde, cap al km 17, trobem el crucero de Lameiros. Es considera un dels més antics de Galícia, data de 1670.
De doble cara: al davant Crist crucificat i al darrere la Mare Dolorosa.
L'últim tram de l'etapa és molt agradable, tot i el cansament acumulat, transcorre entre boscos i amb pendent de baixada.
Bravo pel Jesús!
Ben acompanyat, fent aquest tram i gaudint d'una natura esplèndida.
De mica en mica tots anem apareixent al punt final de la nostra etapa: Palas de Rei, davant l'església de San Tirso.
L'encarregat de segellar les credencials ens ha informat que el seu segell és el segon més antic del Camino.
Fotos de l'etapa Portomarín-Palas de Rei, cliqueu aquí.
De seguida que deixem Palas de Rei el camí transita per una zona rural amb població molt dispersa. Anem trobant contínuament petits nuclis de població, amb els seus hórreos característics.
Alternem amb tams amb vegetació exuberant, especialment grans roures que comparteixen el nostre pas.
El primer nucli de població destacable per on passem és San Xulián do Camiño, amb el seu crucero i una església intererssant, però sense informació.
Creuem el riu Pambre i entren en un altre llogarret: Ponte Campaña, amb un famós alberg: Casa Domingo.
Sembla que el Manolo està content d'haver arribat.
Vaya "caldo galego"!
Ya veieu, ben acompanyats i compartint la bona taula.
Som O Porto de Bois (Port del Bous), on el 1370 es produí una cruenta batalla durant la guerra que va enfrontar Pedro I i Enrique II, ambdós germans aspirants a la corona de Castilla.
De camí cap a Leboreiro passem per una zona boscosa amb grans roures,
I ja més a prop per camí asfaltat.
Petit reagrupament a Leboreiro, famós pel seu "cabazo" i per l'església romànica de Santa Maria.
Detall de l'arc de la porta de l'església de Santa Maria.
Ja de camí cap a Melide, per una tram pla i recte, compartit ruta amb molts més pelegrins.
Apropant-nos a Melide uns simpàtics cavalls ens criden l'atenció. Semblen acostumats a que els plelegrins els donin de menjar.
Això és tenir confiança en els cavalls... Que tenen la boca molt gran!
Ah, bé, no són carnívors.
Arribant a Melide (Mellid en galego), el Ponte Furelos ens dóna la benvinguda.
Accedint per la part antiga de la població.
A Melide ens espera la "Pulperia A Garnacha" on junts celebrarem el pas de l'equador del nostre Camino.
Celebrem que ja som a només 50 km de Santiago.
Les especialitats gastronòmiques gallegues una delícia!
Ben dinats, toca acomiadar-se de Melide, l'Ángel busca la propecció del Crucero de Melide, Diuen que és el més anic de Galícia (segle XVI). Ens queda la segona part de la llarga etapa.
A la sortida de Melide deixant constància del pas del Caminaires.
I confraternitzant amb pelegrines que estan molt... en forma!
Aquesta segona part de l'etapa se'ns fa força agradable, especialment per la climatologia, i predomina més la baixada que les pujades.
Una bona part es fa sota l'arbrat, alternant boscos en estat natural amb plantacions d'eucaliptus.
Passant el pot sobre el riu Iso.
I aprofitant les fresques aigües per remullar els peus. Ja som molt a prop d'Arzua.
Un altre grup celebrant el pas de riu Iso.
I encara més contents de ser ja a Arzúa. Avui l'etapa ha estat llarga.
Com indica la fita quilomètrica, ens falten 37,5 km per fer en dues etapes, les més curtes del nostre Camino.
Cap a Lugo a descansar, ho tenim ben merescut!
Fem un descans en la ruta del Camino per visitar la ciutat d'A Coruña. Com diu el lema del seu escut:
Muy noble y muy leal ciudad de La Coruña, cabeza, guarda y llave y antemural del Reina de Galícia".
Amb una població de al voltant de 250.000 habitants, és la segona ciutat de Galícia en habitants pel darrere de Vigo.
La part antiga de la ciutat, on centrarem la visita, està construïda sobre una petita península, amb dues grans badies: a la dreta el port marítim i a l'esquerra les platges de Riazor i Orzán.
Comencem la visita al Monte de San Pedro des d'on tenim una magnífica panoràmica de la ciutat.
Ens sorprèn un enorme polbo galego sortint de l'atlàntic. Alguna meiga l'ha deixat petrificat.
Al fons tenim la Torre de Hércules i més a prop el "Milenium". una torre de 46 m feta de ferro i vidre per commemorar l'entrada al segle XXI.
A continuació, amb l'autocar ens traslladem cap a la Torre de Hércules, rodejada d'un gran parc amb escultures modermes.
Aquí teniu una representació de Caronte, el barquer que va portar Hércules a l'Hades, en un dels seus treballs.
La nostra guia d'avui, la Isabel, ens convida a pujar cap a la Torre de Hércules, on tenim concertada una visita.
La Torre de Hércules, d'origen romà, remodelada ente 1788-1791 durant el regnat de Carles III per l'enginyier militar Eustaquio Giannini, té una alçada de 59 m, i durant tota la seva existència ha esta un far per orientar la navegació.
La Maricarmen y la Elsa saluden el rei Carles III qui vigila l'entrada.
És conegut com el "Rey ilustrado", impulsor de grans obres, com per exemple la restauració i embellibent d'aquest far.
A la base de la torre es visiten les excavacions arquelògiques de restes de l'època romana.
Ja a l'interior la la torre vam anar pujant els 234 esglaons, aturant-nos en cada pis i rebent informació de la nostra guia.
Fins arribar a la balconada superior, just sota la llanterna del far.
Les vistes són espectaculars!
Una ullada de sol va projectar l'ombra de la Torre sobre la rosa dels vents, apuntant cap a l'horitzó.
Aquesta rosa dels vents conté uns escuts al·legòrics als "pobles celtes": Bretanya, Cornualles, Escòcia, Gales, Irlanda, Illa de Man i Galícia.
Deixem la Torre de Hércules per anar a visitar la ciutat.
Si voleu conèixer millor la Torre de Hércules, cliqueu aquí.
Passejant pel Paseo de la Dársena - Avenida Marina, amb les edificacions tan característiques amb les galeríes de fusta blanca i vidre mirant el mar.
Entrant al nucli més històric de la ciutat.
La plaça Maria Pita, amb l'edifici de l'Ajuntament. Com es pot apreciar, destaquen molt les tres grans cúpules.
Si voleu conèixer la història de Maria Pita, cliqueu aquí.
l'església de Santiago, lloc de reunió dels pelegrins anglesos que feien el Camino.
Els carrers comercials i de tapeo... Una ciutat molt animada.
La platja de Riazor,
La "Domus" Casa del Hombre, de l'arquitecte japonès Arata Isozaki, que forma part dels "Museos Científicos" juntament amb l'Aquarium Finisterrae i la Casa de las Ciencias.
Castillo de San Antón, la principal defensa en els diversos intents de conquesta des del mar.
Havia d'arribar la pluja!
Santiago ha volgut regalar-nos l'experiència de fer una etapa sota la pluja.
¡Allá vamos!
Davant l'església d'Arzúa per començar l'etapa.
Sota una pluja suau, però constant, farem tota l'etapa.
És una etapa que convida a la meditació, intentant convertir la pluja en un company més del nostre Camino.
És una etapa amb poques dificultats i sense desnivells destaclables.
Anem alternant sectors de boscos,
sectors pavimentats, especialment quan quan anem en paral·lel a la carretera,
travessant petits nuclis de població,
i trobant missatges que ens fan pensar...
buscant descans i aixopluc sota el ràfec i les flors d'una casa,
rebent una abraçada d'ànims d'una simpàtica noia americana,
Retrobant-nos pel camí!
La victòria és a prop! això sí que és optimisme.
Fem una aturada per refer forces.
Som al Empalme, a 4 km del final de l'etapa.
L'arribada a O Pedrouzo es fa seguint el camí en paral·lel a la carretera, però a l'entrada del poble es desvia...
i provoca que algun grup, amb un guia molt desorientat, hagi de fer marxa enrere.
I algun explorador avançat, s'adoni que s'ha passat 2 km del final d'etapa.
Però afortunadament, hem superat l'etapa tots sans i estalvis!
Si voleu veure més fotos d'aquesta etapa, cliqueu aquí.
Ens ha cridat molt l'atenció aquest bolet, amb forma de pop i...
Oh sorpresa! he fet recerca i he trobat informació que explica que procedeix de Tasmània (Austràlia) i que allà li donen el nom de "Pulpo de cuerno apestoso" el seu nom científic és "Clathrus Archeri".
Aproximadament, a partir del km 4 comença el pendent, no massa pronunciat, però es va notant.
Aquest monòlit amb els símbols del pelegrins ens indica que ja som al terme del municipi de Santiago.
Ena acostem a Lavacolla, passem pel constat d'instal·lacions de l'aeroport de Santiago.
A l'església d'aquesta parròquia.
I el seu cementiri annex, envoltant els laterals de l'església. Tot un simbolisme.
Ens anem acostant al Monte do Gozo. Fem un tram bastant llarg per asfalt.
Compartim el trajecte amb pelegrins bastant singulars.
Uns gossos ben equipats!
També ens ha cridat força l'atenció la presència de moltes noies asiàtiques fent el Camino.
Arribada al Monte do Gozo.
I reagrupament de tota la colla.
Ens preparem per fer l'entrada Santiago junts.
Ens anem acostant a Santiago fent ja tot el trajecte per espais urbanitzats, però amb molts elements que donen la benvinguda als pelegrins.
Arribada a la ciutat de Santiago de Compostela.
Dins mateix de la ciutat, continuem trrobant fites que ens guien en els darres mettres de la nostra peregrinació.
Accedim a la Plaça de l'Obradoiro des del Carrer de la Immaculada, traspassant una gran arcada.
1.200 km de recorregut durant més de 13 hores en la foscor de la nit. Un viatge difícil però que vam soportar el millor que vam poder.
Tot un vagó de Caminaires (20 seients) més 5 que ocupàvem seients d'un altre vagó.
Vam anar passant en temps amb visites al bar-restaurant i amb els jocs de taula.
Fins que el cansament i la son ens van obligar a estirar les butaques per intentar dormir...
A l'arribada a Lugo ja ens esperava l'autocar per traslladar-nos cap a l'hotel.
Lugo ens va rebre amb boira. Gairebé tots els matins ens vam despertar amb la boira matinal. Afortunadament amb l'escalfor del sol la boira anava desapareixent i, globalment, vam gaudir d'un temps molt més bo del que esperàvem.
L'allotjament al Gran Hotel Lugo ha estat força satisfactori tant pel tracte que hem rebut per part del seu personal, com per la qualitat de l'establiment.
Vam contractar pensió completa el dia d'arribada i el dia de sortida i mitja pensió els dies intermedis.
Les habitacions eren espaioses i confortables.
El que més la caracteritza és que el seu nucli antic està rodejat per una muralla que té els orígens en l'època de l'Imperi Romà. (Segle I dC).
És una fortificació que anat superant el pas del temps i que impressiona, tot i que les torres de defensa es van anar perdent per l'abandonament en temps passats.
Per la seva part superior es pot fer la volta completa a tota la muralla, més de 2 km de recorregut.
I nosaltres els vam fer, gaudint de bon sol i agradable temperatura, com donant-nos la benvinguda.
Gaudint d'unes molt bones vistes de la ciutat.
Vam fer la passejada molt ben documentats, perquè prèviament havíem fet una visita al "Centro de Interpretación de la Muralla" on ens van informar sobre la seva història.
El centre històric està molt ben cuidat, i vam poder conèixer la seva "Plaza Mayor", on es troba l'Ajuntament i al seu voltant tot l'entramat de carrers d'origen medieval.
Vam poder visitar la Catedral de Santa Maria. De construcció romànica i gòtica (segles XII-XIV), però amb decoració barroca dels segles XVII-XVIII. D'aquesta última època destaca la capella de Nosa Señora dos Ollos Grandes".
I gaudir de l'encant d'aquesta petita ciutat amb les seves peculiaritats, com per exemple, aquesta casa amb tots els balcons oberts amb el nom de guerra: "Fujan as Meigas".
La meiga principal ja estava preparant el seu "Halloween".
I Santiago, també present, invitant-nos a comprar un bon barret!
Últim acte de cada dia: reunió per comentar l'etapa del dia següent.
O per fer alguna sorpresa: un detall molt valorat en agraïment per la dedicació en l'organització del viatge.
Si voleu veure més fotos del nostre viatge i estada a Lugo, cliqueu aquí.
Les etapes del nostre Camino de Santiago
Dijous, 15 d'octubre 2015
Sortida de Lugo amb les primeres llums del dia. Vam notar molt la diferència horària entre Galícia i Catalunya.
Abans de les 9 del matí, amb l'emoció de començar la 1ª etapa, al costat de la indicació del Camino de Santiago a Sarria, preparats per començar el nostre repte, la nostra aventura, el nostre somni ...
Primera fita dins de la població: som a 111,5 km de distància de Santiago. Al llarg de tot el recorregut, cada 500 m. anirem trobant la fita que ens indicarà com ens anem apropant al nostre objectiu final.
Al monestir-alberg de La Magdalena segellem la primera etapa. Anar completant la "credencial" segellant al nostre pas pel Camino serà una de les nostres activitats diàries.
També vam visitar el claustre i la capella del monestir.
Sortint de Sarria, creuem el pont de A Áspera per sobre del riu Celeiro.
El camí és planer, vorejant el riu, encara envoltats per la boira.
Comencem a endinsar-nos al bosc i el camí va agafant desnivell. A partir de km. 5 tenim un tram de fort pendent.
Ens sorprèn la gran quantitat de castanyes que trobem pel camí.
Pensant que s'acosta la Castanyada!
Hem guanyat alçada, el sol va escalfant l'ambient i anem trobant-nos amb el cel blau. Les boires queden enclotades a les valls.
I nosaltres anem continuant fent camí entre camps, pastures i boscos.
Primera trobada amb el bus. La Katy ha portat el control de pas de tots els Caminaires. Sense cap novetat!
La part intermitja de l'etapa és la més planera i la que més disfrutem, fins i tot acompanyats de belles vacas galegas.
A mitja etapa trobem la fita dels 100 km.
A Ferreiros visitem l'església de Santa Maria, amb una magnífica portalada romànica del s. XII.
També ens sorprèn per la seva bellesa el cementiri que l'envolta.
A Ferreiros, antigament es canviaven les ferradures als cavalls que estaven fent el Camino.
Nosaltres no ens aturem per canviar ferradures, sinó per agafar energia per continuar l'etapa.
L'entrepà de truita que li han fet al Rué no està gens malament, per anar tirant...
Continuem avançant pel camí, també amb sectors que compartim amb l'asfalt. Afortunadament, el trànsit és poc intens.
Durant el recorregut anem trobant memorials en record de Pelegrins que ens han deixat. Sorprèn la diversitat de manifestacions de solidaritat que provoquen.
Una altra mostra de solidaritat amb els pelegrins: pomes, figues, tomàquets... i un aixopluc, que en dies de pluja deu d'agrair-se molt.
Hem anat avançant i ja tenim Portomarín a la vista. Ens falten fer 3 km de baixada.
L'actual població de Portomarín va ser construïda la dècada de 1960 quan l'antiga va ser inundada per les aigües de l'embassament.
La seva església, consagrada en honor de San Nicolás va ser traslladada i reconstruïda pedra a pedra.
Aquest temple fortalesa va ser construït el segle XIII y va pertànyer a l'Ordre de San Juan de Jerusalen o Orden de los Caballeros Hospitalarios, que protegien el pelegrins a Terra Santa.
Acabem la nostra estada a Portomarín
Contents d'haver acabat tothom en perfecte estat la nostra 1ª etapa.
Més fotos de l'etapa Sarria-Portomarín. Cliqueu!
Divendres, 16 d'octubre 2015
Sortida de Lugo travessant el nou pont sobre el riu Miño.
Punt de partida de la 2ª etapa: església de San Nicolás de Portomarín.
El Camino continua travessant la població.
Però aviat ens endinsem per camins forestals. Comencem amb una suau, però continuada pujada d'uns 2 km pel monte de San Antonio.
La boira ens envolta, però el bosc és magnífic i l'alegria de fer el Camino junts ens acompanya.
A continuació fem un tram per camí paral·lel a la carretera.
També trobem una fita on algú ha deixat un record del nostre pas...
Com el dia anterior, quan agafem alçada les boires comencen a esvair-se atrapades al fons de la vall.
Abans d'arribar a Castromaior, trobem aquesta petita església romànica. Ens quedem amb les ganes d'accedir al seu interior per admirar el retaule barroc del seu altar (placa informativa).
La planta de les seves construccions i l'estructura del poblat de l'etapa preromana ens recorda altres excavacions iberes que hem visitat a Catalunya.
Unes selfies per tenir un record de la nostra visita.
Les selfies tenen efecte mirall: l'incendi és a la dreta, però no ha traspassat la carretera.
Arribant a Ligonde, cap al km 17, trobem el crucero de Lameiros. Es considera un dels més antics de Galícia, data de 1670.
De doble cara: al davant Crist crucificat i al darrere la Mare Dolorosa.
L'últim tram de l'etapa és molt agradable, tot i el cansament acumulat, transcorre entre boscos i amb pendent de baixada.
Bravo pel Jesús!
Ben acompanyat, fent aquest tram i gaudint d'una natura esplèndida.
De mica en mica tots anem apareixent al punt final de la nostra etapa: Palas de Rei, davant l'església de San Tirso.
L'encarregat de segellar les credencials ens ha informat que el seu segell és el segon més antic del Camino.
Tots reunits sota la protecció de Sant Tirso, acabem la 2ª etapa
Fotos de l'etapa Portomarín-Palas de Rei, cliqueu aquí.
Dissabte, 17 d'octubre 2015
Punt de partida a Palas de Rei a l'ajuntament de la població.
Avui ens espera el repte més difícil del Nostre Camino: 29 km amb un perfil que sembla el de la borsa: pujades i baixades, allò que els excursionistes en diuen un "trencacames".
Alternem amb tams amb vegetació exuberant, especialment grans roures que comparteixen el nostre pas.
El primer nucli de població destacable per on passem és San Xulián do Camiño, amb el seu crucero i una església intererssant, però sense informació.
Creuem el riu Pambre i entren en un altre llogarret: Ponte Campaña, amb un famós alberg: Casa Domingo.
Sembla que el Manolo està content d'haver arribat.
Vaya "caldo galego"!
Ya veieu, ben acompanyats i compartint la bona taula.
Som O Porto de Bois (Port del Bous), on el 1370 es produí una cruenta batalla durant la guerra que va enfrontar Pedro I i Enrique II, ambdós germans aspirants a la corona de Castilla.
De camí cap a Leboreiro passem per una zona boscosa amb grans roures,
I ja més a prop per camí asfaltat.
Petit reagrupament a Leboreiro, famós pel seu "cabazo" i per l'església romànica de Santa Maria.
Detall de l'arc de la porta de l'església de Santa Maria.
Ja de camí cap a Melide, per una tram pla i recte, compartit ruta amb molts més pelegrins.
Apropant-nos a Melide uns simpàtics cavalls ens criden l'atenció. Semblen acostumats a que els plelegrins els donin de menjar.
Això és tenir confiança en els cavalls... Que tenen la boca molt gran!
Ah, bé, no són carnívors.
A Melide ens espera la "Pulperia A Garnacha" on junts celebrarem el pas de l'equador del nostre Camino.
Celebrem que ja som a només 50 km de Santiago.
Les especialitats gastronòmiques gallegues una delícia!
Ben dinats, toca acomiadar-se de Melide, l'Ángel busca la propecció del Crucero de Melide, Diuen que és el més anic de Galícia (segle XVI). Ens queda la segona part de la llarga etapa.
A la sortida de Melide deixant constància del pas del Caminaires.
I confraternitzant amb pelegrines que estan molt... en forma!
Passant el pot sobre el riu Iso.
I aprofitant les fresques aigües per remullar els peus. Ja som molt a prop d'Arzua.
Un altre grup celebrant el pas de riu Iso.
Com indica la fita quilomètrica, ens falten 37,5 km per fer en dues etapes, les més curtes del nostre Camino.
Cap a Lugo a descansar, ho tenim ben merescut!
Diumenge, 18 d'octubre 2015
Visita a A Coruña
Muy noble y muy leal ciudad de La Coruña, cabeza, guarda y llave y antemural del Reina de Galícia".
Amb una població de al voltant de 250.000 habitants, és la segona ciutat de Galícia en habitants pel darrere de Vigo.
La part antiga de la ciutat, on centrarem la visita, està construïda sobre una petita península, amb dues grans badies: a la dreta el port marítim i a l'esquerra les platges de Riazor i Orzán.
Comencem la visita al Monte de San Pedro des d'on tenim una magnífica panoràmica de la ciutat.
Al fons tenim la Torre de Hércules i més a prop el "Milenium". una torre de 46 m feta de ferro i vidre per commemorar l'entrada al segle XXI.
A continuació, amb l'autocar ens traslladem cap a la Torre de Hércules, rodejada d'un gran parc amb escultures modermes.
Aquí teniu una representació de Caronte, el barquer que va portar Hércules a l'Hades, en un dels seus treballs.
La nostra guia d'avui, la Isabel, ens convida a pujar cap a la Torre de Hércules, on tenim concertada una visita.
La Torre de Hércules, d'origen romà, remodelada ente 1788-1791 durant el regnat de Carles III per l'enginyier militar Eustaquio Giannini, té una alçada de 59 m, i durant tota la seva existència ha esta un far per orientar la navegació.
La Maricarmen y la Elsa saluden el rei Carles III qui vigila l'entrada.
És conegut com el "Rey ilustrado", impulsor de grans obres, com per exemple la restauració i embellibent d'aquest far.
A la base de la torre es visiten les excavacions arquelògiques de restes de l'època romana.
Ja a l'interior la la torre vam anar pujant els 234 esglaons, aturant-nos en cada pis i rebent informació de la nostra guia.
Una ullada de sol va projectar l'ombra de la Torre sobre la rosa dels vents, apuntant cap a l'horitzó.
Aquesta rosa dels vents conté uns escuts al·legòrics als "pobles celtes": Bretanya, Cornualles, Escòcia, Gales, Irlanda, Illa de Man i Galícia.
Deixem la Torre de Hércules per anar a visitar la ciutat.
Si voleu conèixer millor la Torre de Hércules, cliqueu aquí.
Passejant pel Paseo de la Dársena - Avenida Marina, amb les edificacions tan característiques amb les galeríes de fusta blanca i vidre mirant el mar.
Entrant al nucli més històric de la ciutat.
La plaça Maria Pita, amb l'edifici de l'Ajuntament. Com es pot apreciar, destaquen molt les tres grans cúpules.
Si voleu conèixer la història de Maria Pita, cliqueu aquí.
Els carrers comercials i de tapeo... Una ciutat molt animada.
La platja de Riazor,
Castillo de San Antón, la principal defensa en els diversos intents de conquesta des del mar.
Foto oficial de la nostra estada a A Coruña
Portada gòtica de l'església de Santiago.
I acabem el dia brindant a la salut del Jesús.
És el seu 70 aniversari.
La tornada a Lugo va ser... un somni!
És el seu 70 aniversari.
Dilluns, 19 d'octubre 2015
Havia d'arribar la pluja!
Santiago ha volgut regalar-nos l'experiència de fer una etapa sota la pluja.
¡Allá vamos!
Davant l'església d'Arzúa per començar l'etapa.
Sota una pluja suau, però constant, farem tota l'etapa.
És una etapa que convida a la meditació, intentant convertir la pluja en un company més del nostre Camino.
És una etapa amb poques dificultats i sense desnivells destaclables.
Anem alternant sectors de boscos,
sectors pavimentats, especialment quan quan anem en paral·lel a la carretera,
travessant petits nuclis de població,
i trobant missatges que ens fan pensar...
buscant descans i aixopluc sota el ràfec i les flors d'una casa,
rebent una abraçada d'ànims d'una simpàtica noia americana,
Retrobant-nos pel camí!
La victòria és a prop! això sí que és optimisme.
Fem una aturada per refer forces.
Som al Empalme, a 4 km del final de l'etapa.
L'arribada a O Pedrouzo es fa seguint el camí en paral·lel a la carretera, però a l'entrada del poble es desvia...
i provoca que algun grup, amb un guia molt desorientat, hagi de fer marxa enrere.
I algun explorador avançat, s'adoni que s'ha passat 2 km del final d'etapa.
Però afortunadament, hem superat l'etapa tots sans i estalvis!
Si voleu veure més fotos d'aquesta etapa, cliqueu aquí.
Dimarts, 20 d'octubre 2015
Afrontem la darrera etapa.
Hem tornat a O Pedrouzo i ens hem trobat amb un dia clar i lluminós.
A gaudir de la última etapa del Camino. Santiago ens espera.
A la sortida de O Pedrouzo ja ens internem en un bosc d'eucaliptus.
En aquesta primera fase el camí és molt planer i molt ombrívol.
Oh sorpresa! he fet recerca i he trobat informació que explica que procedeix de Tasmània (Austràlia) i que allà li donen el nom de "Pulpo de cuerno apestoso" el seu nom científic és "Clathrus Archeri".
Aproximadament, a partir del km 4 comença el pendent, no massa pronunciat, però es va notant.
Aquest monòlit amb els símbols del pelegrins ens indica que ja som al terme del municipi de Santiago.
A l'església d'aquesta parròquia.
Ens anem acostant al Monte do Gozo. Fem un tram bastant llarg per asfalt.
Compartim el trajecte amb pelegrins bastant singulars.
Uns gossos ben equipats!
També ens ha cridat força l'atenció la presència de moltes noies asiàtiques fent el Camino.
Arribada al Monte do Gozo.
I reagrupament de tota la colla.
Ens preparem per fer l'entrada Santiago junts.
Ens anem acostant a Santiago fent ja tot el trajecte per espais urbanitzats, però amb molts elements que donen la benvinguda als pelegrins.
Arribada a la ciutat de Santiago de Compostela.
Dins mateix de la ciutat, continuem trrobant fites que ens guien en els darres mettres de la nostra peregrinació.
Accedim a la Plaça de l'Obradoiro des del Carrer de la Immaculada, traspassant una gran arcada.
Ja hi som: Els Caminaires a la Plaça de l'Obradoiro.
Els 26 Caminaires que vam començar el nostre Camino hem arribat al final.
Les obres de la façana principal ens impedeixen visitar el "Pórtico de la Gloria", així és que accedim a la catedral des de la Plaça de las Platerias.
Portes de la façana de les Plateries. Són les més antigues de la catedral, es conserven en l'estil romànic construïda entre 1103 i 1117.
La catedral de Santiago construïda entre l'any 1075 i el 1211 quan fou consagrada. És el temple de majors dimensions construït en estil romànic:La plata de creu de tres naus, la nau central té 94 m de llargada i 20 d'alçada; el creuer 63 m. i la cúpula 32 metres d'alçada.
El botafumeiro descansant de les seves funcions.
Com ma majoria dels pelegrins que fan el Camino vam passar per la cambra que permet fer l'abraçada al Sant.
Imatge de Santiago que presideix l'altar major. S'hi veuen les mans de la persona que l'està abraçant.
(fotografia obtinguda del web oficial de la catedral).
Sota l'altar està la cripta on es veneren les relíquies de l'apòstol Santiago.
Acabada la visita a la catedral, l'últim acte dels pelegrins: obtenir la "Compostela".
La catedral de Santiago construïda entre l'any 1075 i el 1211 quan fou consagrada. És el temple de majors dimensions construït en estil romànic:La plata de creu de tres naus, la nau central té 94 m de llargada i 20 d'alçada; el creuer 63 m. i la cúpula 32 metres d'alçada.
El botafumeiro descansant de les seves funcions.
Com ma majoria dels pelegrins que fan el Camino vam passar per la cambra que permet fer l'abraçada al Sant.
Imatge de Santiago que presideix l'altar major. S'hi veuen les mans de la persona que l'està abraçant.
(fotografia obtinguda del web oficial de la catedral).
Sota l'altar està la cripta on es veneren les relíquies de l'apòstol Santiago.
Acabada la visita a la catedral, l'últim acte dels pelegrins: obtenir la "Compostela".
Els Caminaires de les Faldes del Montseny,
donàvem per acabat el nostre Camino de 2015.
L'endemà ens acomiadàvem de Lugo per retornar a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada